El Parc del Trenet d'Almoines

En un bloc on la idea és anar mostrant fotos i vídeos d'Almoines és clar que més aviat o més tard havia d'aparèixer el Parc del Trenet. Són diverses les pel•lícules que sobre el tema circulen per Internet, nosaltres hem intentat fer-ne una que no es limite a un simple recorregut del tren per dins del parc.

S'han escrit diversos llibres sobre aquest tren Gandia – Alcoi i no anem a repetir la història, però, per als que tenim certa edat, el record ens suposa un cúmul de sensacions que ens portaria a explicar una part de la nostra vida. Se'ns ve a la memòria gran quantitat de vivències i anècdotes del que va suposar per als xavals dels anys cinquanta i seixanta l'existència del ferrocarril. No oblidem el motiu de joc que eren els vagons aparcats a les vies mortes, pujàvem, entràvem, ens amagàvem ..., de com enganxàvem l'orella a la via, com vèiem que feien els indis a les pel•lícules de vaquers, per calcular la distància a què es trobava el tren quan s'acostava. I com quedaven les xapes (tapes de botelles de cervesa) quan passaven per damunt les rodes del tren?. Recorde el dia de Sant Cristòfol als xiquets i les mares d’Almoines anar a passar el dia, per primera vegada cada estiu amb el tren, al Grau de Gandia i, des de allí, a peu anar a la platja. Més majorets l’agafàvem per anar a l’Institut Ausiàs March. Tenia un abaixador al mateix Passeig de Gandia, la qual cosa ens permetia, quan sonava la sirena a l’eixir de l’estació, que cinc minuts abans d’acabar les classes, els alumnes dels pobles que anàvem en tren, pogueren eixir i agafar-lo. No hi havia dia que a algú no li entrés carbonissa als ulls.
El 16 d’abril de 1969 va viatjar per última vegada. Arrancaren les vies i, per uns anys el buit que van deixar es va utilitzar com a camí rural. Ja en els anys 80 s’aprofità per fer la carretera de circumval•lació al poble. Mentrestant es va reconstruir la caseta de l'estació que va passar per ser Llar Juvenil, Museu Etnològic i finalment seu de l'Asociación Tren Alcoi – Gandia.
En maig de 2002 l’Ajuntament d’Almoines fa públic el “Proyecto de plan parcial “Sector 2 – Residencial” redactat pels arquitectes Francesc Boscà i Mayans i Joaquim Egea i Martínez. És a dir, l’Ajuntament decideix reparcel•lar i construir en els 52.000 m2 que hi ha entre els carrers Estació, Colom i Hecce Homo, la carretera i els límits amb el terme de Beniarjó. En aquest Sector 2 – Residencial apareixen dos parcs, sí, dos parcs, encara que semble mentida, un d’ells és el situat al riu, baix de l’Urbanització La Seda i, l’altre, on està situat el trenet.
Referent al parc que ens interessa, es digué als propietaris que, amb bon criteri, es situaria al costat de la carretera i que d’eixa forma s’amortiguaria el soroll que feien els cotxes. Es digué que, la vora de contacte que forma la zona verda i la carretera, es resoldria mitjançant un muret de contenció de pedra vista blanca, igual que la que existia a la zona ja urbanitzada, perquè quedés tota la vora amb la carretera de manera uniforme.
El parc es mantingué tal qual quedà desprès de la reparcel•lació durant uns anys, fins que una nova Corporació municipal va decidir aprofitar-lo per fer el Parc del Trenet Gandia Alcoi, tal com hui el coneixem. En desembre de 2006 començaren els moviments de terra. Encara sense acabar, en les festes de 2008, els almoiners gaudirem dels trenets que portaren els membres de l’”Asociación Tren Alcoy – Gandia”, i va ser ja en 2009, el 24 de gener, quan es va fer la inauguració oficial. Des de eixe dia el parc s’obri tots el dies des de les 8 i mitja del matí fins les 9 de la nit i, els trenets circulen tots els diumenges pel matí des de les 10 i mitja fins la una i mitja.
Es pot trobar més informació a la web de l’Ajuntament d’Almoines, http://www.almoines.es, i a la de l’”Asociación Tren Alcoy – Gandia”, http://www.trenag.com