Feia ja temps que teníem ganes de gravar a una quadrilla de collidors de taronja. El passat 30 d'abril vam tenir ocasió de fer-ho. Vam estar tota la jornada de treball amb la que ja és pràcticament l'única quadrilla de collidors formada majoritàriament per almoiners. Agraïm a tota la quadrilla les facilitats que ens van donar per a l'enregistrament, des del Cap, Javier Deusa "Javi", fins als collidors d'Almoines, Vicent Llorca "El Blanco", Enrique Fayos "El Simatero", Manuel Garcia "Manu", Salvador Martínez "Colomet", Antonio Gregori "Patricio", Manuel Plata "Plata" i els de Rafelcofer, Bautista Miñana "Batiste" i Vicente Andrés Garcia "López", així com a David que era el xofer del camió.
No sempre han hagut tan pocs collidors, recordem els anys seixanta del segle passat quan hi havia treball de collidor de sobra. En aqueixa època havia tancat ja el magatzem de Cañada (actualment la finca de pisos que donen al carrer Riu Serpis), treballava a ple rendiment el magatzem de Monsonís, l'edifici del qual encara existeix, ja en estat bastant ruïnós, a la marge esquerra de l'entrada del poble pel carrer Riu Serpis i, per aqueixa època va començar a treballar el magatzem de Barber, Frutas Alba, que va funcionar fins fa poc temps en què es va traslladar a Xeraco.
La taronja donava treball a molta gent en els magatzems però molt més en el camp. Venia gent d'altres parts de l'Estat a collir, recordem la Taverna del Llibrell (Carrer Riu Serpis, 7) o Casa Franco (actualment el carrer que uneix Sant Francesc amb la rotonda de l'entrada al poble) on es llogaven llits als collidors de fora. Algun d'aquests emigrants es van quedar a viure amb les seues famílies i avui tant ells com els seus descendents són ja almoiners integrats completament en el poble. Els emigrants no eren els únics intrusos en el treball de collidors. Eren bastants els treballadors de la fàbrica Lombard que, després de la seua jornada laboral de 6 del matí a les 2 de la vesprada, havent dinat s'integraven a una quadrilla per a augmentar els seus ingressos. No era d'estranyar veure als estudiants tant els dissabtes com en les seues vacances de Nadal i Pasqua enrolats en una quadrilla per tal de guanyar-se algunes pessetes.
En aquesta època de bonança de la taronja van començar ha sorgir les Cooperatives Agrícoles com la del Real o Vilallonga. En 1966, els agricultors d'Almoines veient els beneficis que implicaven aquestes entitats van decidir crear la Cooperativa Agrícola d'Almoines. La Cooperativa va nàixer sense mitjans materials. Va utilitzar com a oficina la de l’Hermandad Sindical de Labradores (Carrer Sant Francesc –actual Casa de la Cultura-), de manera que en el mateix despatx hi havia tres taules, una per al funcionari de l’Hermandad, Fernando Garcia i, dues més per als administratius de la Cooperativa, Batiste Boix, treballador de Lombard que anava a les oficines de la Cooperativa en eixir de la fàbrica amb la seua calculadora mecànica (avui en dia digna d’un museu matemàtic) i, el jove Emili Morant que anava en eixir de l'Institut Ausiàs March on cursava l'últim curs de batxillerat.
La Cooperativa, dirigida pel seu primer i únic president Enrique Soldevila, tènia dues quadrilles per a collir taronja, una dirigida pel seu Cap Vicent Llopis i l’altra per Pascual Costa. El emmagatzematge de la taronja, atès que no es tènia magatzem, es fa al magatzem de la Cooperativa de Vilallonga. D'ací van començar a sorgir els problemes, els propietaris d'Almoines creien que en barrejar les seues taronges amb les de Vilallonga, que per descomptat eren de pitjor qualitat per provenir d'un terreny més fred (suposem que els de Vilallonga pensarien el mateix però a l'inrevés) el preu de les taronges resultava barat. Davant la impossibilitat econòmica de construir un magatzem a més del malestar per barrejar les seues taronges amb les de Vilallonga, la Cooperativa d'Almoines va ser una de les promotores d'una Cooperativa gran i forta a nivell de tota la comarca, donant lloc, al poc temps, al naixement de la Cooperativa Agrícola de Gandia on els propietaris d'Almoines sempre van tenir un lloc destacat en la seua junta directiva.
Al poc temps va tancar el magatzem de Monsonís i va aparèixer el de Fruites Banyuls (actualment Naviment) que, desgraciadament, fa ja uns anys que va deixar de treballar. Actualment l'expansió del casc urbà, en un terme municipal xicotet com és el d'Almoines, i el poc valor que aconsegueixen les taronges que fa que en la majoria dels casos no siga rendible el seu cultiu i per tant s'abandone, han fet que amb tan sol una quadrilla es puga collir tota la taronja d'Almoines.
El magatzem de Monsonís era propietat del comerciant de Borriana, Pedro Monsonís i, encara que els treballadors eren tots d'Almoines, el seu encarregat era sempre un home de la seua confiança també borrianenc. Açò ve al cas que, als voltants de 1960 va estar d'encarregat i, per tant vivint en el nostre poble el Sr. Planelles i el que és més important, el seu fill Juanito. Encara que no semble el lloc més adequat, aprofitem per a explicar que durant uns anys va viure, va jugar i va gaudir fent harca contra els del Real, el jugador del Reial Madrid, del València i de la Selecció Espanyola, Juanito Planelles. Arrel d’una entrevista al seleccionador Vicente del Bosque, company seu en el Reial Madrid, al diari La Rioja apareix escrit: “De entonces le viene su admiración por el castellonense Juanito Planelles, compañero en el Madrid, otro talento con el balón en los pies y «siempre el mejor del equipo»”.
Si teniu curiositat per saber de la vida esportiva de Planelles podeu visitar:
L’entrevista a Vicente del Bosque es pot llegir a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada