Casa Cardenio

Fa un centenar d’anys, bàsicament, existien dos tipus de casa tradicional a Almoines, la del llaurador propietari i la del jornaler.

La primera es compon d’entrada central amb porta doble i portó a un costat, normalment a la dreta, utilitzat per a entrar les persones; per a entrar el carro i els cavalls s’utilitzava tota la porta.

Té un dormitori a cada costat de l’entrada amb finestra que dóna al carrer, sempre enreixada. Més avant es troba la segona navada on hi és el menjador i la llar central a una banda i a l’altra l’escala per a pujar a la planta de dalt, resguardada per una banda metàl•lica.

La tercera navada té la cuina, un pas central, a vegades al descobert. Tot açó amb llum interior al pati o corral. A continuació del pati, ombrejat per un arbre –figuera o llimera- està l’estable i dalt d’ell la pallissa, on es guarda la brosta o fullaraca dels tarongers, la brossa, les garrofes, rastres de tomaques seques, melons i les eines de treball.

Al costat del corral estava el comú, a un racó, menut, a vegades sense llum i que no tenia eixida, quan estava ple es buidava i netejava.

Moltes cases tenen també pou, dins la cuina o bé al corral.

A la planta de dalt –la cambra- a vegades hi ha un dormitori, no sempre. Aquesta planta tan sol ocupa dues navades, les més properes al carrer, utilitzades per a magatzem de menjars d’animals i persones, mobles, utensilis, ferramentes, ... i també per a estendre la roba.

El segon tipus de casa tradicional, la del jornaler, és una varietat més pobra del tipus de casa descrita. És la que només té un pas lateral i dormitoris a l’altre costat per ser més estreta.

La casa de Cardenio és del primer tipus, és més, és una versió millorada de les del primer tipus. Cardenio Morant, fa uns 100 anys és, junt a “Carinyo”, un dels dos majors terratinents del poble (encara avui en dia, després de tant de temps, els llauradors diuen que tal hort és o era de Cardenio o de Carinyo i no del propietari actual) i això li permet tindre una de les millors cases del poble, una casa de més de 300 m2 que està situada al carrer La Fàbrica i que consta de tres plantes.

En els anys 30 del segle passat Cardenio se’n anà a viure a Gandia deixant la casa d’Almoines per vindre a festes o visites puntuals. En la guerra civil espanyola, de 1936 a 1939, l’ajuntament la va expropiar, per trobar-se deshabitada, dedicant-la a diverses activitats, des de locals per als sindicats a escola i fins i tot per deixar habitacions a famílies madrilenyes que fugien de la guerra.

En acabar la guerra la casa tornà al seu propietari que mai va tornar a viure en ella. La degradació que va sofrir en l’època de la guerra va continuar al no ser habitada. Tan sol un dia a l’any, es netejava i els propietaris muntaven un altar i assistien a la processó del Corpus.

En el vídeo que oferim mostrem com es trobava la casa abans de que en 2007 fora enderrocada per construir una finca de pisos. Molt deteriorada, en ruïnes, observem com compleix totes les condicions que em dit que tenia que complir una casa d’aquest tipus, fins i tot es veu el pou que s’utilitzava, fins al 2007, per abastir d’aigua a les treballadores que netejaven casa el dia del Corpus (pues no disposava d’aigua correnta). A les parets s'observen escrits del temps de la guerra, com "FAI Almoines", "Teruel será pronto liberado por las tropas de Franco" o "Juventud libertaria de Almoines".

L’enderrocament de la Casa de Cardenio ha suposat la desaparició d’un dels pocs edificis representatius del poble. Desitgem que siga l’últim encara que dissortadament creiem que, si no es posa remei, no ho serà.