dijous, de desembre 31

Feliç any nou

Com no, feliç any nou 2010 amb una fotografia d'Almoines.

dimarts, de desembre 29

Neva a Almoines (1983)

Continuem en 1983. En eixe any, el 12 de febrer, va ocórrer a Almoines un fet meteorològic únic en almenys 50 anys, va nevar. Les imatges no són molt bones però serveixen per recordar als que la visqueren i per mostrar als més joves que efectivament va passar.

diumenge, de desembre 27

Almoines 1983

Un 20 de març de 1983 els amics que apareixen a la primera fotografia, Josep Martí, Antoni Ruiz, Jesús Banyuls, Camilo Gregori, Emili Morant, Antonio Fernández i Batiste Malonda, tots encara amb el cap pelut i, el que és més important, 26 anys més joves, es reuniren al bar Tina per tal de fer-se’n una i després fer un passeig per Almoines fotografiant tot el que els semblava interessant.
Les fotografies que es veuen al vídeo són interessants en tant que ens mostren personatges i edificis que ja no existeixen. Vegem a Pep de la Tina i la seua dona baix de l’aparell de fer aigua-sals dins del seu bar i, més endavant edificis com una casa baixeta del Carrer del Castell, les escoles velles, una part d’elles ja convertida en el local de la CNS (Sindicat de llauradors de l’època franquista) i magatzem d’abonos. Més endavant es veu com era la fàbrica, en eixa època en plena producció, amb la part que ara ocupa la zona residencial La Seda on es trobava la casa on vivia el director, o a l’altra part la font La Xata xorrant. La següent font que apareix estava situada al carrer la fàbrica front on encara està el taulell on diu que ens trobem al “pueblo de Almoines partido judicial de Gandia”. A continuació vegem com era l’edifici de la Casa del Metge, abans de l’última reforma, l’antic escorxador, la caseta de l’estació i el camí per on passava el tren i fins i tot la casilla del pas a nivell que hi havia on ara es troba la primera rotonda d’entrada a Almoines des de Gandia. La resta d’edificis que apareixen, aigües potables, ermita de Sant Vicent o molí de blat encara es podem veure, però alguns d’ells, si segueixen les coses igual que fins ara, per poc de temps.

dimarts, de desembre 15

L'ermita de Sant Vicent d'Almoines (La Safor)

Les últimes setmanes han aparegut a la premsa notícies relacionades amb l’ermita de Sant Vicent. Ja era hora!. Alguns almoiners hem vist amb preocupació l’oblit en que havia caigut una ermita que ha format part de les vivències dels nostres pares i avantpassats. Però..., que té a veure una ermita situada a Gandia amb els almoiners?. Jesús Escrivà, en els llibres de festes d’Almoines de 2002 i 2005 dedica uns articles al tema. El que és ben cert i ho pot corroborar qualsevol almoiner de més de 60 anys és que, tal com es diu al llibre de festes de 1980, el dia de Sant Vicent al segon toc de missa els almoiners bé a peu o bé en bicicleta es traslladaven a l’ermita on el rector d’Almoines feia una missa amb sermó i, en acabar, l’ajuntament oferia una disparada de coets. I si no ens sembla suficient la paraula dels nostres majors podem anar al llibre d’actes de l’Ajuntament on està escrit en l’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament del 22 d’Abril de 1955: “Fueron aprobados los siguientes pagos: a D. Juan Tarín Moreno, ciento cincuenta pts. por servicio de taxi en la fiesta de San Vicente Ferrer celebrada este año el 18 del actual, patrocinada por el Ayuntamiento; a Ramón Deusa Malonda veinte pts. por transportes en su carro el mismo dia e idéntico motivo de celebración de la misa en la ermita de San Vicente Ferrer que pertenece a la Parroquia de Almoines.”
En 1954 es segreguen de la Seu Col•legiata de Gandia algunes de les seues vicaries que es transformen en noves parròquies, entre elles, la de Sant Josep. Aleshores l’arquebisbat va distribuir i fixar uns límits a les noves parròquies i sembla que l’ermita que durant uns 400 anys havia depès de la parròquia d’Almoines passà a dependre de la de Sant Josep. Els almoiners deixen d’anar el dia de Sant Vicent i, ja en els anys seixanta, la parròquia de Sant Josep l’habilita com a escola i a tal fi obri unes finestres modernes trencant l’harmonia de l’edifici. L’escola durà poc de temps i, a partir d’eixe moment, la descomposició de l’edifici fou continu i constant.
En el vídeo que mostrem es veu com en aquestos últims 25 anys s’ha anat degenerant l’edifici i el seu entorn. Podem fixar-nos com apareixen als murs exteriors les rajoles roges horitzontals i separades, típic de les construccions del segle XV, i veiem com, encara en 1984, hi havia un taulell a la façana, dalt de la porta, on deia: “Ermita de San Vicente perteneciente a la parroquia de Almoines”, com d’estar durant segles rodejada d’arbres a passat a trobar-se dins d’una urbanització, com l’interior ha estat (i està ?) ple de fem i trastos vells, com part de la teulada ha caigut i per tant quan plou l’aigua cau directament dins de l’edifici... Com s’ha deixat que s’aplegue a eixe estat? Possiblement el motiu és la titularitat. Per als actuals titulars, els gandians, l’ermita no té cap valor sentimental. Possiblement les autoritats polítiques i religioses d’Almoines pensen que ara és cosa de Gandia que és on està i de qui depèn. És a dir, “Entre todos la mataron y ella sola se murió”.
Per acabar, agrair a una associació, Arc de Mig Punt, que sembla que s’ha conscienciat del problema i ha decidit “tirar una maneta” per defensar una ermita que forma part del patrimoni tant dels almoiners com de tots els saforencs. Reproduïm a continuació la noticia apareguda al diari Levante, el dissabte 12 de desembre de 2009:
Una nueva polémica relacionada con el patrimonio histórico local se avecina. Tras los ríos de tinta que se han escrito sobre el derribo de la Alqueria de Romaguera, ahora la asociación Arc de Mig Punt ha pedido la suspensión cautelar de las obras que se están realizando en el entorno de la ermita de Sant Vicent, en la antigua carretera de Almoines y en las inmediaciones de la Policía Local de Gandia.
La asociación, según Isabel Canet, ha identificado en la ermita muros “con técnica constructiva del siglo XV” y por tanto se podría tratar “de una antigua mezquita”.
En los últimos años, en esta zona se han construido numerosas naves industriales en arreglo al Plan General de Ordenación Urbana hasta el punto de rodear de naves la ermita.
Arc de Mig Punt ha aportado un informe sobre el edificio donde explica que se está ante un edificio exento pero que forma parte de un conjunto arquitectónico, el de la Alquería de Benieto, algunas de cuyas casas todavía se conservan en las inmediaciones.
Según esta asociación, la Alqueria de Benieto figura en el “Llibre del Repartiment”, y sus orígenes son inmemoriales. A pesar de que el topónimo es musulmán, en las proximidades de la alquería existen yacimientos arqueológicos de la época romana.
Para Arc de Mig Punt, “tanto si se trata de una antigua mezquita como si no, la ermita de Sant Vicent y la alquería de Benieto son un conjunto arquitectónico de la máxima relevancia dentro del patrimonio cultural de la Safor, por sus características y su vinculación a la familia Borja”, y por ello pide estudiarla, conservarla y rehabilitarla para darle una utilidad.
Por esos motivos, la entidad, que también exigió la protección de la alquería de Romaguera, derribada la semana pasada por la Generalitat al considerar que carecía de valor histórico, ha remitido a la dirección de Patrimonio un informe y una petición de que se paralicen las obras para la construcción de una nave industrial que acabará por rodear casi completamente la ermita de Sant Vicent.
La cosa sembla que va per bon camí, a Las Provincias del dia 22 de desembre de 2009 es pot llegir:

Gandia comprará la ermita de Sant Vicent tras permitir que quedara encajonada

Un acuerdo entre el Ayuntamiento de Gandia y el Arzobispado de Valencia permitirá salvar la ermita de Sant Vicent, condenada al olvido desde hace una década, cuando el Consistorio local autorizó la construcción de naves industriales en la zona donde se ubica este templo.
El titular del departamento municipal de Territorio, el edil Fernando Mut, anunció ayer que existe un trato entre ambos organismos para que la titularidad de este histórico edificio, cuya existencia se remonta al siglo XV, pase a manos del Consistorio gandiense.
Según Mut, el acuerdo comenzó a fraguarse hace unos meses y supondrá la cesión de la ermita al Ayuntamiento. A cambio, la Iglesia recibirá un solar municipal en el Camí de la Mar.
De momento, el gobierno local está esperando a que la Conselleria de Educación autorice el cambio en la clasificación del terreno, ya que en un principio se iba a destinar a uso escolar. Pero tal y como indicó ayer Mut, ese uso acabó desestimándose porque la superficie no se ajustaba a las medidas requeridas para un nuevo centro escolar. En cuanto llegue la autorización de la Conselleria, la permuta se hará realidad.
El anuncio del concejal de Territorio llega un mes después de que el periódico LAS PROVINCIAS publicara que una nueva nave industrial encajonaba definitivamente a la ermita, dejándola visible únicamente desde el río Serpis.
La semana pasada, el Bloc-Verds de Gandia presentaba una moción para el pleno en la que pedía al Ayuntamiento que garantizase la protección de la ermita, ya sea adquiriendo su titularidad o pidiendo a los actuales propietarios que la reformen. Sin embargo, Mut tiene claro que, mientras el Bloc formó parte del gobierno «tuvo un papel decisivo en la desprotección del edificio que ahora quiere rescatar».
Para explicar esto, el concejal de Territorio se remontó al año 1983, año en que el Plan General de Ordenación Urbana de Gandia recoge la ermita de Sant Vicent como inmueble a proteger. Posteriormente, en 1984 se aprueba una Unidad de Actuación Urbanística en la zona que marca el área de protección del edificio. Una zona que acaba limitándose únicamente al edificio en si, de ahí que luego se concediesen licencias para la construcción y apertura de naves industriales junto a la ermita.
Progresivamente, esos almacenes fueron adosándose a los muros de la ermita. Todas las licencias se concedieron de forma legal. La última, la de la ya mencionada nave en construcción de la que se hizo eco este periódico.
En este sentido, el concejal de Territorio ha asegurado que su departamento está haciendo «todo lo posible por negociar con los propietarios de las naves, que cabe recordar que construyeron allí con todos los derechos».
La intención del Consistorio es adquirir la ermita de Sant Vicent para rehabilitarla y darle un uso público, al igual que se hará con la alquería de Martorell, que se convertirá en parte del Local Museo de la Semana Santa de Gandia.
Las negociaciones van encaminadas a la posibilidad de reducir un poco la superficie de la nave que se está levantando en estos momentos, para no asfixiar tanto a la ermita, así como a la propuesta de traslado de las instalaciones a otra zona industrial más alejada. «Esta solución es más complicada, pero no descartamos alcanzar acuerdos», agregó Mut, quien no obstante puntualizó que los propietarios «tenían todo el derecho a construir donde lo han hecho», porque así lo permitía el PGOU. En total, tres propiedades se verían afectadas por la protección del inmueble.
La ermita de Sant Vicent de Gandia data del siglo XVIII pero se tiene constancia de que existía ya en el siglo XVI. De hecho, la tradición dice que San Vicente predicó aquí a los moriscos.




dilluns, de novembre 16

L'antic Escorxador d'Almoines



L’actual edifici del Llar Juvenil d’Almoines ha tingut diversos usos al llarg del temps. Si ens remuntem al principi del segle passat vegem que era el Cementeri municipal. El tros de camí que anava de la carretera fins al cementeri servia de Via Crucis i tenia, a la dreta, la sèquia, on hi havia (fins al anys seixanta) unes lloses on les dones anaven a escurar i llavar roba, mentre que per l’esquerra ens trobarien, al principi, les moreres de la fàbrica de seda i més endavant, envoltant el cementeri, oliveres i fins i tot algun garrofer.
El 27 d’abril de 1908 es beneïx el cementeri nou que tots coneguem a l’Antigor i és més de 20 anys després, el 7 de març de 1926 quan l’Ajuntament “por constituir un atentado a la salubridad e higiene públicas” decideix el trasllat de les despulles des del cementeri vell al nou.
Per eixe època, el 28 de febrer de 1926, l’Ajuntament ven a Evaristo Soldevila Mengual l’escorxador municipal (que desconec on estava situat) i per tant Almoines es queda sense cap edifici on sacrificar els animals, la qual cosa va obligar a que l’Ajuntament després de vendre’l el tinguera de llogar al comprador, el tal Evaristo, en principi per a 4 mesos, a raó de 10 pessetes mensuals i, més tard, el 18 de juliol, per a un any més a 15 pessetes al mes.
En desembre de 1927 l’arquitecte J. Pedrós realitza el projecte del nou escorxador sobre el que havia estat el cementeri. Escriu Jesús Escrivà a L’Almoina 29 (Primavera 2002):
“Al “Matadero” hi ha zones de sacrifici i de cremació, i hi ha uns preus segons siga vaques, porcs, ovelles i cabres, i cabritets. De fet es troben ordenances i taxes per als Escorxadors, “Arbitrios sobre degüello y desuello”, i llicències per sacrificar animals fora de l’escorxador, mentre siga consentit per l’Ajuntament.”
Els que de xiquets fórem veïns de l’escorxador encara recordem els crits dels porcs quan es mataven, l’olor a carn cremada quan es cremaven el pèl, els xorros de sang, o la imatge del bou penjat per tal de tallar-lo a peces. Ens venen a la memòria els habitants de l’edifici, Consuelo i les filles, sa mare, el primer home (dissortadament mort d’accident al caure del campanar quan es trobava tocant les campanes un dia de Sant Antoni) i Valentí, el segon, que va viure junt a Consuelo el final del “Matadero” tenint que anar-se’n a viure a una casa dins del poble.
En el vídeo, gravat en 1985 vegem un escorxador en ruïnes, utilitzat com a magatzem municipal, on destaca el carro metàl•lic que passava pel poble arreplegant el fem de les cases.

dijous, d’octubre 15

Almoines: Escolans 1959

Als finals dels anys 50 del segle passat, els xiquets d’Almoines, després de prendre la primera comunió, es feien la majoria escolans. A l’hora de la missa del diumenge, els escolans s'asseien dalt de l’altar major, al voltant del rector, i n’eren tants que ocupaven dues files de bancs. La majoria mai va aplegar a ajudar a missa, d’això ja se’n encarregaven els majors.
Bàsicament ser escolà suposava poder jugar al Centre Parroquial i anar totes les setmanes al cinema debades. Amb aqueixos avantatges no va ser difícil que el rector, Don Joaquín, es guanyara als xiquets del poble. Encara recorde com, per tal que aconseguir recursos per a la parròquia, els xiquets passàvem per les cases arreplegant vidre que després es venia. Fa 50 anys ja reciclàvem a l’Almoina!
L’esmenta’t Don Joaquín no tan sol es guanyà la voluntat dels xiquets, també la de la majoria dels majors. La prova és que quan l’Arquebisbe el va destinar, en contra de la seua voluntat, a un altre poble hi hagueren manifestacions en contra, de forma que el nou rector que va vindre, després d’un cert temps amb l’església tancada, tingué, en principi, un buit de la majoria dels parroquians (en senyal de protesta se’n anaven a missa a un altre poble), la qual cosa va fer que en els pobles del voltant es diguera allò de “Almoines pueblo sin Dios”.
Encara, l’any passat, en un article publicat a El País, el 12 del 7 de 2008, la nostra paisana, professora de la Universitat de València, Isabel Morant Deusa, filla de l’alcalde franquista de l’època i a més, com diu ella “poco partidario del cura”, recordava els fets des del seu punt de vista (per cert ella fixa com a data dels fets en 1957 i segons consta en els llibres de la parròquia van passar en 1959 que és l'any en que es va fer la fotografia anterior):
En los cincuenta, en pleno franquismo, fue el entonces arzobispo de Valencia, Marcelino Olaechea, quien no quiso dar su brazo a torcer cuando los de este pueblo le pedían que no hiciese efectivo el traslado del cura de la parroquia con el que la mayoría de la gente estaba contenta. La tajante negativa del prelado desencadenaría sus iras de forma que las gentes se organizaron y opusieron una resistencia impensable en pleno franquismo. Por supuesto, en aquellos años, los díscolos fueron pronto castigados; el sacerdote que no querían perder tuvo que marcharse del pueblo, el arzobispo decretó el cierre de la iglesia y Almoines llegó a ser conocido en la comarca como El Pueblo sin Dios. Mi padre, que era alcalde en el año 1957 en que ocurrieron las cosas que les cuento, fue también castigado y relevado de su cargo por el gobernador civil que, según me dijo, le reprochaba que no hubiera tenido mano dura con los alborotadores. Mi padre era muy poco partidario del cura motivo del litigio, pero sabía, no obstante, que debía buscar el diálogo y evitar el conflicto, como él mismo decía, pues si en aquellos días hubiera llamado a la Guardia Civil para imponer el orden, hubiera habido sangre.
Per llegir, l’article complet punxeu ACÍ.

diumenge, d’octubre 4

Festa Perpetu Socors Almoines 2009

Per a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre la foto anterior.
Diumenge 31 d'Agost de 2009

Cavalcada de disfresses 2009

La Cavalcada de disfresses es va fer el dissabte de festes, dins dels actes de la Festa dels Sants de la Pedra. Per primera vegada es va fer per la nit en lloc de la vesprada que era com s'havia fet sempre.
Per a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre la foto anterior.
Dissabte 29 d'Agost de 2009

Moros 2009

Com ja és tradicional en la vesprada del divendres de festa, la de l'Ecce Homo, els festers organitzaren una entrada de morosPer a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre la foto anterior.
Divendres, 28 d'Agost 2009

Festa del Crist 2009

Per a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre la foto anterior.
Dijous, 27 d'Agost de 2009

Festa de la Paella 2009

Per a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre la foto anterior.
Dimecres, 26 d'Agost 2009

Lucia i amigues

Les amigues de Lucia li monten una festa amb motiu de la seua pròxima boda a principi de setembre
Per a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre la foto anterior.
23 d'Agost de 2009

Festa Filles de Maria 2009

Per a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre la foto anterior.
Diumenge, 23 d'Agost de 2009

Correguda Popular 2009

Correguda Popular Almoines 20 d'Agost 2009 (1a. Part)
Correguda Popular Almoines 20 d'Agost 2009 (2a. Part)
Per a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre les fotos anteriors.

dissabte, d’octubre 3

Setmana Esportiva 2009

Per començar deixarem algunes de les fotografies de la Setmana esportiva 2009.

XXI Setmana Esportiva. Del 17 al 22 d'agost de 2009.

XXI Setmana Esportiva.Del 17 al 22 d'agost de 2009 (2ª Part).

Per a veure totes les fotos n'hi ha prou amb fer clic sobre les fotos anteriors.



border="0" alt="Contadores Web">


Contadores Web