El 20 d'Agost de 2015 es va celebrar a Almoines, a les 18'45h., la III Marxa Solidària dedicada aquest any a ajudar a Lluc, veí del poble, que té una paràlisi cerebral.
Es podía ajudar participant en la marxa, adquirint a l'Ajuntament els tickets de participació per 2€.
Si en la carrera que es va celebrar a continuació vam veure menys gent que en anys anteriors, en la marxa solidària va ocórrer el contrari. En el següent vídeo veiem com van ser nombrosos els participants, en la seua gran majoria almoiners. Al final veiem com es van arreplegar 2050 euros que es van lliurar a la família de Lluc.
Previ a la marxa, en el vídeo, es veuen als xiquets i xiquetes que participaren en les carreres, arribar a la meta
Les fotografíes estan junt a les de la Correguda Popular i les pot veure clicant en la següent foto:
Amb una participació sensiblement inferior a anys anteriors, dijous passat, 20 d'agost de 2015, es va celebrar la XXI Correguda Popular d'Almoines.
Els guanyadors absoluts van ser Fernando Escrivá del Club Atletisme Miramar Fent Cames, amb un temps de 25 minuts i 27 segons, que és el que va tardar a recórrer els 7500 metres del recorregut i Encarna Cardona del CA Dianium de Dénia que va tardar 30 minuts 46 segons en recórrer la mateixa distància.
Els primers classificats locals van ser María Martí i Antonio Morant.
Al final de la jornada es va confirmar la participació de 390 corredors i corredores en la prova regna i de 150 xiquets, xiquetes i adolescents en les prèvies.
En el següent vídeo veiem un resum del que va ser la XXI Correguda Popular.
Les fotografies les podeu veure punxant en la foto següent :
Com a avantsala de la Setmana Esportiva d'Almoines, que comença dilluns que ve, divendres passat 14 d'agost de 2015, es va celebrar, organitzat per l'Ajuntament de la població, la Caminada Nocturna a Lorxa seguint l'itinerari que recorria antigament el tren que circulava des de Gandia fins a Alcoi. Gràcies al vídeo i fotos que va fer una de les participants, Maria Morant Llorca, podem veure a continuació un resum de la caminada.
Fa més de
27 anys, el 19 de juny de 1988, es va celebrar a Almoines la festa del Perpetu
Socors. En eixos anys la festa començava amb l’enramada de la murta pels
carrers mentre les festeres cantaven cançons com a l'entrà de la murta
acompanyades, en aquesta ocasió, pel solista almoiner Antonio Mestre i el seu
cor de cantants d'Almoines, totes elles pujades al carro de Fernando "Caete".
La festa va continuar amb el repartiment de dolços i mistela en la plaça en
acabar la missa de 12 i, ja a la vesprada abans de la processó, l'ofrena de
flors a la Verge.
Com ocorre en aquest tipus de vídeos el més interessant és veure'ns 27 anys més
joves, veure a les festeres de treinta i pocs anys que avui en dia la majoria ja
tenen nets, o a la quantitat d’almoiners que apareixen i que ja ens han deixat.
A les 10 del matí del passat dissabte, 13 de juny de 2015, va tenir lloc en el Saló de Plens de l'Ajuntamiento d'Almoines l'elecció del nou alcalde que va recaure en Juan Cardona, cap de llista del partit local Units per Almoines. La intenció del vídeo és mostrar el que va ocórrer en el ple encara que a causa de la llum que entrava per les finestres era impossible gravar amb certa qualitat als protagonistas. Enhorabona al nou alcalde.
Dissabte passat, 6 de juny de 2015, el F.C. Barcelona va guanyar la seua cinquena copa d'Europa de futbol. La Penya Barcelonista d'Almoines va organitzar en el Centre Cultural La Fàbrica del poble un sopar amb pantalla geganta de televisió perquè els seguidors del Barça gaudiren tots junts del partit. A l'acte van assistir, a més dels almoiners que ho van desitjar, membres de la penyes barcelonistes dels pobles d'al voltant que van omplir completament el local per gaudir de la victòria del F.C. Barcelona per 3 gols a 1 a la Juventus de Torí.
En el següent vídeo veiem l'ambient que es va viure en el transcurs del partit, una llàstima el que la UEFA no deixe utilitzar imatges que, sense dubte, haguessen il·lustrat els estats d'ànim dels presents.
Com tots els anys, en aquestes dates pròximes al final de curs, l'escoleta Mixinetes d'Almoines, organitza la Festa dels Iaos, en homenatge als güelos i güeles que durant tot el curs, de forma majoritària, han estat portant als seus néts al col·legi. Dilluns passat, 25 de maig de 2015, va tenir lloc la festa d'aquest curs i d'ella veiem un resum en el següent vídeo.
Per terceravegadaa Almoines, el diumenge 3 de maig de 2015,es va celebrar elMercat delTrenet. Es va aprofitarper celebrarla ITrobadade CulturaPopularde La Saforque va comptarambelsgrups: Muixerangade la Safor,Colla deCabutsElLlidonerd'Ador, Colla deDolçainers iTabaletersde la Safor. A més,van ballarelscomponents delsGrupsde Danses: RodaiVolta,Faltriquerad'Ador, Rebomboride Gandia, Trapig-La Safor, Daimús, Xeraco, El Racóde la Ferradurade XeresaiRoísde Corella. Unallàstimaque elsalmoiners, possiblement per les altestemperatures,noomplirenel carrer ones van celebrar elsactes queresumimen el següent vídeo.
Com tots els anys, els xiquests i xiquetes de l'escola d'Almoines crearen la seua propia falla que cremaren la vespra de Sant Josep. Previ a la cremà, com ja va sent costum ballaren al pati uns balls típics valencians. Veiem un resum en el següent vídeo.
Com ja va sent costum, com cada 8 de març, les dones d'Almoines van celebrar el Dia Internacional de la Dona amb un dinar en la plaça seguida d'un ball. En el següent vídeo veiem un resum de l'esdeveniment. Per cert, la cançó que s'escolta al principi, Sister are doing it for themselves cantada per Aretha Franklin i Eurythmics, apareix subtitulada a trossos per tal d'entendre la seua aparició en el vídeo.
Després de visitar La Iglesuela del Cid, les Ames de casa d'Almoines i acompanyants, es van desplaçar en primer lloc a Mirambel i a continuació a Cantavieja on van menjar i després de fer una passejada pel poble van iniciar la tornada a Almoines. Un resum de tot açò es veu en el següent vídeo.
Mirambel es troba en la província de Terol dins de la comarca del Maestrazgo. Visitaren, entre altres coses:
Centre històric: És un dels conjunts arquitectònics més importants d'Aragó. En 1980 tot el casc urbà de va declarar BIC per ser «vila carregada d'història, conservant íntegrament el recinte emmurallat i les notables construccions, sense alterar la imatge i l'ambient Medieval» i va rebre en 1981 la Medalla d'Or d'Europa Nostra per les tasques de restauració, que va lliurar personalment la reina Sofia de Grècia, a la qual se li va concedir el títol de "filla adoptiva de Mirambel".
Muralles: Envolten totalment la vila i en part estan ocultes per les cases adossades a les mateixes,14 excepte en la parteix nord, en què estan totalment visibles. Part de les muralles van ser construïdes pels cavallers *templarios, i en els seus temps existien almenys cinc torres, de les quals queden dues en l'actualitat, ambdues en la parteix nord. Les muralles voltaven totalment la població medieval, que posteriorment va créixer al llarg de l'actual carrer Major. Entre els accessos destaca el Portal de les Monges, amb la seua decoració de gelosies de guix.14 Convent de les Monges Agustines: Se sap que en 1342 es va donar permís per a reconstruir una ermita extramurs de la vila. En 1413 el Justiciable Bayle i uns altres havien incorregut en excomunió per haver derrocat l'ermita a fi de construir una part de les muralles. A l'abril de 1564 la vila va cedir en usdefruit la nova ermita per a fundar el convent de les religioses Agustines i el 15 d'abril d'aqueix any va prendre possessió la seua fundadora, procedent de València. En 1789 la vila va cedir el domini directe de l'ermita. L'església de Santa Catalina Màrtir és de dimensions regulars encara que ben ornamentada, estant annexa al convent i casa que van anar l'antic hospital. L'altar major de l'església obeeix a l'ordre salomònica.
Cantavieja està situada a Terol en el límit amb la província de Castelló i és la capital de la comarca del Maestrazgo.
L'antic casc urbà de Cantavieja compta amb una estructura medieval i està declarat conjunt històric-artístic des de 1981. Destaca la plaça porticada, dedicada a Crist Rei, on s'alcen els edificis de l'església i l'Ajuntament. Al gener de 2014, Cantavieja va entrar a formar part de l'Associació «Els Pobles més Bonics d'Espanya», gràcies al títol obtingut en la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR). Aquest títol es va fer oficial el 3 d'abril d'aqueix mateix any, sent inclòs dins d'una llista de 24 pobles espanyols que gaudeixen d'aquest reconeixement. L'Església Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora és un temple barroc de gran grandària construïda en maçoneria. Té tres naus, cobrint-se la central amb volta de mig canó amb llunetes. La torre es troba als peus i té dos cossos octogonals superiors amb rematada piramidal; en els cossos inferiors destaca el pas del carrer per sota de la torre.
Després de visitar el dia anterior les ciutats de Sant Mateu i Morella i passar la nit a Vilafranca, l'excursió de les Ames de casa d'Almoines, va prosseguir camí cap a La Iglesuela del Cid.
En el següent vídeo apareix un resum del que van veure acompanyades d'una guia local.
Entre els llocs que es van visitar destaquem:
Església de la Purificació. L'església parroquial és un temple del segle XVII construït sobre una església gòtica anterior. De la primitiva església només queden les voltes de la nau central i l'absis poligonal. L'actual capçalera barroca es va construir invertint l'orientació, als peus de l'antiga església. El creuer es cobreix amb una àmplia cúpula sobre petxines realitzada en rajola. La torre, adossada a la capçalera barroca, té tres cossos quadrats, l'últim octogonal amb un gual a cada costat, tota ella en pedra de cadirat. El conjunt es completa amb una harmoniosa portada plateresca en arc de mig punt amb columnes adossades. Algunes de les capelles de l'església van ser finançades per riques famílies de La Iglesuela com els Aliaga o els Matutano.
Ajuntament. L'Ajuntament i la torre del castell formen hui dia un bloc unitari, adossat a l'església en sentit perpendicular. Tant la torre com les masmorres del vell Castell templario serveixen de dependències a l'actual Ajuntament. La torre, coneguda com a Torrejó dels Nublos, està construïda en maçoneria i cadirat per a les cantonades i es remata amb merlets que li confereixen aspecte defensiu.
Casa de Blinque, situada front a l'església en ella destaca l'arc de cadirat de mig punt, el qual presenta en la seua dovella central l'emblema de l'Ordre del Tremp. La façana està protegida per un singular pòrtic recolzat en un pilar quadrangular, el qual, encara que datat en 1729, pot ser molt més antic, possiblement entre romànic i gòtic.
El costat aquest de la plaça ho ocupa el Palau Matutano-Daudén, la façana del qual s'exhibeix en el carrer Ondevilla. La sobrietat exterior no reflecteix la riquesa interior, considerant-se una joia la doble escala monumental amb barana en gelosia tan típica del Maestrazgo en les construccions senyorials del segle XVIII. L'última remodelació que ha patit l'ha convertit en un hotel.
L'arquitectura de pedra seca de La Iglesuela del Cid, visible en la totalitat del terme municipal, ha sigut declarada Bé d'Interès Cultural en 2002. La tècnica constructiva de la pedra seca ha sigut utilitzada en el món mediterrani des de la Prehistòria fins als nostres dies en construccions de variada tipologia. La pedra seca s'aconsegueix mitjançant la superposició de pedres sense unió d'argamassa. Amb aquesta tècnica s'alcen cases que poden mesurar fins a 10 m de diàmetre, sense que existisquen estructures de fixació. En origen van servir com a refugi a camperols i pastors, però també es van usar com a estables o magatzems agrícoles.
En la Iglesuela es poden observar, d'una banda, murs secs de lloses calcàries que, amb interessants peculiaritats constructives, han servit per a mantenir el bestiar allunyat dels camps parcelats així com per a delimitar finques i camins; d'altra banda, hi ha centenars de cabanyes arredonides, anomenades «cases ibèriques» i que, elaborades amb el mateix material, servien de refugi a camperols de petits estables i com de magatzem d'equips agrícoles
En l'excursió del cap de setmana del 28 de
febrer de 2015, després de visitar Sant Mateu, les Ames de Casa d'Almoines, van
visitar Morella on van menjar i recórrer la ciutat. En el següent vídeo veiem
un resum de la visita.
Entre altres coses van veure:
Església de Santa María. L'Església Arciprestal
de Santa María la Major és una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta
construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de
les Verges. Ja dins, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en
forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual
es puja al cor, l'altar major, les seues tres rosasses amb vidrieres originals
de l'Escola valenciana del segle XIV, un quadre com el cap de La nostra Senyora
del Sufragi, de Sassoferrato (Segle XVII) i l'òrgan de Francisco Turull són
algunes de les seues joies. El 28 de juny de 1700 el papa Inocencio XII
expedeix una butlla concedint a l'Església Arciprestal de Morella el privilegi
d'incorporar-se a la basílica de Sant Joan de Letrán a Roma, amb totes les
gràcies i mercès atorgades pels seus predecessors a aquesta basílica i a al seu
cabildo.
Convent de Sant Francesc. La seua
construcció es va iniciar 1272, acabant primer les estades, refetor i
claustres. Posteriorment es va iniciar la construcció de l'església;
primerament usaven els frares una capella dedicada a Sant Vicent Màrtir,
començant, probablement en el mateix any, 1272, una església més gran,
començant per l'atri d'accés. És un clar exemple de gòtic català-valencià. Es
va acabar en 1390 any en què va ser solemnement consagrada pel bisbe Hugo de Lupia.
El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al
fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'església
del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el
1800. Avui es pot apreciar l'estil gòtic original.
Muralles Medievals. Tenen un
perímetre de 2500 metres. Tenen una altura mitjana de 10 a 15 metres i el seu
espessor és d'uns dos metres. Van ser iniciades les obres pel "mestre de murs"
Jopan Aparisin, entre 1324 i 1330 (segle XIV), encara que la major part d'elles
van ser realitzades en temps del rei Pedro IV d'Aragó (1336-1387) entre els
anys 1358 i 1465 (segle XV) sobre la base de les antigues muralles musulmanes
de 1084 (segle XI). Aquestes van ser reformades en els segles XVII i XVIII i el
seu perímetre està circumvalat per un pas de ronda.
El dissabte 28 de febrer i diumenge 1 de
març de 2015, l'Associació d’Ames de Casa
d'Almoines visitaren les poblacions valencianes de Sant Mateu i Morella el
dissabte i les aragoneses, La Iglesuela del Cid, Mirambel i Cantavieja, el
diumenge.
En el següent vídeo veiem un resum del que van visitar en Sant Mateu.
A Sant Mateu, capital històrica del Maestrat,
en primer lloc, a més de pegar un mosset en la Plaça Major, van visitar, entre
altres, els següents monuments:
L'Església
Arciprestal: monument clau de l'arquitectura gòtica a la Comunitat
Valenciana, reconegut com Bé d'Interès Cultural. Els seus elements principals
són: portada romànica (s.XIII), nau gòtica (s.XIX-XV), porta lateral gòtica i
torre campanar (s.xv), capella de la Verge dels Àngels (s.XVII) i capella de la
Comunió (s.XVIII) o de Sant Clement Martir. L'interior de l'Església està
carregada de finestrals, figures i escuts esculpit en pedra en les capelles
dels nobles comerciants de la llana que van pagar la construcció de l’0esglèsia.
Conté un museu parroquial en la qual es conserven nombroses relíquies entre les
que destaquen, un calze del Papa Lluna i una creu processional.
La portada romànica presenta uns capitells llaurats en pedra que representen
escenes de l'antic testament, Adán i Eva, fulles aquàtiques i l'escena del
sopar de Herodes quan se li va decapitar a Sant Joan Baptista. Aquesta escena l’esculpien
en els seus monuments religiosos l'Ordre dels Hospitalaris, nomenats també els
santjoanistes o de Sant Joan de l'Hospital; ara es denomina de Malta. Església de Sant Pere i Sant Pau: és la
més antiga de la vila i la seua ubicació està en el qual va ser primitiu nucli
de la població. És d'estil romànic en el seu interior i, durant el segle XVIII
la Confraria de la Verge dels Dolors formada per la gent més noble de la vila,
van modificar el frontispici de l'Església aportant un estil renaixentista, en
el seu interior afegits barrocs i la construcció d'un campanar. Últimament s'ha
rehabilitat totalment el seu interior, llevant el barroc existent i
retornant-li la seua arquitectura com a l'origen es trobava. Església i Convent de les Agustines: El convent es va crear en 1590 amb monges de la congregació de Mirambel.
La part posterior del convent abraça amb els seus murs una de les antigues
torres de les muralles coneguda com la torre de la Vedella o de l'Hospital. La
congregació ha estat sense interrupció des de la data de la seua fundació,
excepte el breu període de la Guerra Civil Espanyola, que el convent va ser
expropiat per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i expulsades totes les
Monges Agustines. En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, van tornar de nou al
convent.
Campanar dels “Dominicos”: També
conegut com a Campanar de les Llàstimes
és una torre datada aproximadament en 1737. Única resta del convent de Sant Doménec,
fundat en el 1360 en el govern del Maestre de Montesa Pere de Thous, que va
dirigir personalment les obres. El convent va presidir diversos capítols de
l'Ordre dels *Dominicos” de tota la Corona d'Aragó, era dels més importants del
Regne de València, tenia una església gòtica i grans claustres d'estil gòtic.
En aquest convent, va pernoctar en diverses ocasions Sant Vicent Ferrer quan es
dirigia a Lleida. Les nombroses guerres que va patir Sant Mateu en el segle XIX
van acabar amb el gòtic més representatiu, encara que es va salvar de la
destrucció per servir de torre de guaita a les tropes que van assetjar Sant
Mateu durant les guerres carlistes i de la desamortització de Mendizábal de
1835.
El Palau Borrull: Va pertànyer
a la noble família dels Borrull. Des de 1883 a 1892, es va instal·lar en ell
l'Audiència d'Assumptes Criminals del Partit Judicial de Sant Mateu, fet aquest
que condiciona el nom pel qual es coneix popularment aquest edifici. Aquest
palau està datat en el segle XV. Presenta una àmplia façana de carreus de composició
simètrica juntament amb una porta d'accés situada sota un gran arc. És seu del
Museu Municipal de Sant Mateu
Muralles: Monument declarat Bé
d'Interès Cultural i mostra més important d'arquitectura militar existent en la
població. Sant Mateu estava emmurallat i posseïa vuit portals. Les muralles de
Sant Mateu, van suportar dos setges importants i fins al segle XVIII va ser inexpugnable.
Durant el segle XIV van ser reforçades pel 3er. Gran Maestre Pedro de Thous, i van
suportar els setges de 1649 i 1705. Finalitzada la guerra de Successió es van
destruir quasi tot el llenç de muralla com a càstig per haver apostat Sant
Mateu pels austriacistes. Durant les guerres carlistes es van destruir tots els
portals existents i zones emmurallades. Les Presons: Edifici en el qual va
estar situat el primer ajuntament medieval de la població (el Consell). El
Palau va ser destruït i solament van quedar els soterranis i masmorres. En els
seus millors moments sent Consell de la Vila, va albergar durant quatre vegades
les Corts del Regne de València.
El nostre paisà Manuel Martínez ens ha fet arribar un vídeo d'un partit de futbol de la Penya Comavi que ell patrocinava en 1989. En aquesta pel·lícula veiem un equip format per almoiners amb 26 anys menys: Paco Segura, Vicent Canet, Fernando García, Pep Bou, Oscar Garcia, Luís Gregori, Luís Villarroel, Orengo, José Deusa, Vicent Gregori, Juan Miguel García, Javier Sabater, Juan Salvador Martí, Jesús Mengual i Josep Martí.
El millor de tot és que huí en dia ells, com a dirigents, són els que fan posible dur endavant a la Unió Esportiva Almoines.
Per a acabar els resums dels actes realitzats en la Festa de Sant Antonio 2015 a Almoines presentem un vídeo on 6 components de l'Associació de Dolçainers i Tabaleters de La Safor (dos d'ells d'Almoines), que durant els dos dies de festa han posat la música, ens toquen la peça "Contradança"
El següent vídeo mostra la benedicció dels panbenets i els animals que va tenir lloc el diumenge passat, 18 de gener de 2015, a les portes de l'església d'Almoines. A continuació, després de la missa de les 12 els xiquets de tercer de primària del poble van tenir ocasió de participar en el clàssic trencament de perolets cercant els premis que contenen. Tot açò amenitzat per la música dels dolçainers i tabaleters.
El diumenge passat, 18 de gener de 2015, dins dels actes de celebració de la festa de Sant Antoni a Almoines, va tenir lloc la pujada a la biga del pollastre. Aquesta pujada és segurament l'única que se celebra a La Safor i la realitzen els joves del poble que en teoria entrarien a files en el cas que hi hagués servei militar (històricament els "quintos" eren els que pujaven i amb el pollastre que aconseguien i l'ajuda econòmica que se'ls donava s'anaven de paella).
Prèviament la biga s'unta generosament de sabó amb la finalitat de complicar la pujada. El pollastre, que antigament es col·locava al matí, al moment de l'ensabonament de la biga, penjant de les potes, ara es col·loca uns minuts abans que pugen i està situat dins d'una gabia a la qual solament li falta l'aire condicionat.
Aquest any la pujada va ser de les més ràpides que es recorden, es va agafar al pollastre al primer intent i Alfonso. que va ser el jove que ho va aconseguir, va pujar amb tal facilitat que semblava que ho podia haver aconseguit encara que la biga hagués estat més alta.
En el següent vídeo veiem com la festa de Sant Antoni comença ja la vespra. Veiem com al matí, amb bastant fred, es prepara la foguera que cremarà a la nit. Cal destacar que és l'última vegada en la qual intervé, almenys com a empleat municipal, Pascual Gregori que es jubilarà al llarg del present any i que durant els últims anys ha sigut un dels encarregats tant de la foguera com de la biga del pollastre.
Com tots els anys, aquest cap de setmana, el poble d'Almoines ha gaudit amb la celebració de la festivitat de Sant Antoni. Anirem mostrant algun dels vídeos que hem gravat aquests dos dies i, per a començar mostrem a les voluntàries que de forma altruista es van passar, per cert amb alegria, el matí del dissabte fent els bunyols que a la nit, després de ser beneïts, es van repartir en la plaça a tots els assistents.
