Si per definir l'acte més interessant d'una festa considerem el nombre de càmeres de fotografia i de vídeo que intenten captar el moment festiu, la pujada a la biga del pollastre és, sense dubte on més se'n veuen. En els 25 anys que portem fotografiant o gravant en vídeo la biga del pollastre mai havíem vist tantes càmeres com enguany. Semblava una guerra de paparazzis, colzades, colps baixos, caps per davant i tot el que feia falta per poder immortalitzar l'acte. En el següent vídeo es veu el que poguérem filmar.
Son les 11 del matí i el so de la xirimita i el tabalet va arreplegant pel poble als almoiners/res que volen beneir la coca que han fet o l'animal de companyia que tenen per casa. Tots junts a la plaça són beneïts pel rector.
En la Festa de Sant Antoni 2011 d'Almoines no pot faltar el so de la dolçaina i el tabalet. En aquesta ocasió són almoiners el que es fan càrrec de posar la música a la festa. Pera ells va el vídeo
Hui, diumenge 16 de gener de 2011, celebrem a Almoines la festa de Sant Antoni. Com tots els anys, ahir celebrarem la vespra. Com ja és habitual, es van repartir bunyols, coca i mistela entre els assistents que van omplir la plaça. Mentrestant, es podia veure en la façana de l’ajuntament un vídeo d'Emili Morant sobre les recents obres en el campanar o com la veïna del poble, Cristina, feia bunyols, tot això amenitzat per la música del grup Tres Fan Ball. A continuació va tindre lloc un xicotet castell de focs artificials que van donar pas a la ja clàssica foguera. Veiem un resum de tot això en el següent vídeo
El 1974, amb motiu del quart centenari de la fundació de la parròquia de Almoines, es restaurà l'interior i la façana principal de l'església. En 2010, al mateix temps que es restaurava el campanar es va fer el mateix amb la façana lateral de l'església. En el següent vídeo veiem la falta que feien les obres i el resultat després de realitzar-les.
El campanar d’Almoines, a més de ser la icona emblema d’aquest blog, és, ara que la fàbrica de seda se està caient, el monument més representatiu del poble. Hem aprofitat les obres de restauració que han acabat fa una setmana per dedicar-li una entrada. En els quasi dos-cents anys d’existència ha vist i celebrat les vivències dels almoiners, ha re voltejat en les festes i tocat a mort en els enterros, ha vist com li han canviat les campanes; com fa uns 50 anys, quan encara es re voltejaven les campanes mà, el campaner moria al ser llançat, en uns dels re volteigs de la campana, des de dalt del campaner al mig de la plaça. En 1974, quan es celebrà el 4t. Centenari de la constitució de la Parròquia d’Almoines, s’arreglà la façana principal de l’església i li plantaren, per embellir-lo, una heura que al poc de temps envoltava el campanar. Prompte se’n adonaren que l’ humitat que produïa l’heura a les pedres de l’edifici estava perjudicant-lo i la tallaren. El temps no passa debades i últimament començaren a caure teules i trossos del campanar amb el perill que això suposava per a la gent que passava per la plaça. El 7 d’Agost de 2009, amb l’ajuda d’una grua, es feren unes xicotetes obres que no foren suficients i que portaren a la rehabilitació que s’ha dut a terme recentment. El 14 d’octubre de 2010 començaren a instal•lar una bastida que durà tot el temps de les obres que acabaren a finals d’any, el 29 de desembre de 2010. El que tenim a continuació és un vídeo, de 16 minuts de duració, on veiem contínuament fotografies del campanar, tant d’abans de la rehabilitació com de després d’acabada
Per veure les característiques del campanar recorrerem a l’article que ha publicat l’arquitecte municipal Joaquim Egea a la revista L’Almoina corresponent al gener de 2011. Referent al campanar diu: El campanar, és un treball acadèmic de dimensions monumentals, concebut com a projecte unitari, i com a peça diferent de la mateixa església, unida a ella cercant la seua proporció però sense escatimar recursos. Es tracta d’una obra dels anys 1816 i 1817. L’arquitecte triat va ser Josep Ariño. És de planta quadrada de 5x5 metres, amb una torre que arriba als 30 metres d’altura. S’estructura en cinc seccions en alçada. La secció més baixa, correspon a una base o pedestal d’1,25 m d’altura. El segon cos està coronat per un entaulament clàssic, que combina, en rajola massissa, elements dòrics i jònics. Després, continua amb el cos de campanes, amb els buits amb arcs de mig punt emmarcats per pillastres de rajola. El tercer nivell és el de rematada, de planta quadrada, suportat per quatre contraforts disposats girats quaranta-cinc graus sobre la posició del quadrat de la planta. El cinquè i últim cos en altura, correspon a una llanterna de planta circular, coberta per un cupulí de teules i coronat per una penell. Tota la rematada és com una cita, habitual en l’època, a la solució arquitectònica de la llanterna de la cúpula de la catedral de santa Maria dei Fiore, de Florència, de F. Brunelleschi. El campanar d’Almoines, és un més alts i esvelts de la comarca de La Safor, i correspon, a la fita visual més important de la població, i també de gran part de la plana central de l’esmentada comarca.
El costum que, des de feia molt de temps, teníem una vintena escassa de veïns d’eixir a la plaça d’Almoines a rebre el nou any, amb una botella de cava i moltes ganes de passar-ho bé, es va universalitzar fa uns pocs anys quan l’Ajuntament es va decidir a organitzar-ho. El repartiment de bosses de regal, cava, raïm i el sorteig d’un pernil entre els assistents, acompanyat de megafonia, televisió i coets va fer la resta. Últimament, la plaça s’ompli i ja és com una festa més del poble. Per a que es vegen els que anaren, el miren els que no van estar i es busquen els que, per motius propis de la data, no recorden on estaven, hem fet el següent vídeo:
En un bloc on la idea és anar mostrant fotos i vídeos d'Almoines és clar que més aviat o més tard havia d'aparèixer el Parc del Trenet. Són diverses les pel•lícules que sobre el tema circulen per Internet, nosaltres hem intentat fer-ne una que no es limite a un simple recorregut del tren per dins del parc.
S'han escrit diversos llibres sobre aquest tren Gandia – Alcoi i no anem a repetir la història, però, per als que tenim certa edat, el record ens suposa un cúmul de sensacions que ens portaria a explicar una part de la nostra vida. Se'ns ve a la memòria gran quantitat de vivències i anècdotes del que va suposar per als xavals dels anys cinquanta i seixanta l'existència del ferrocarril. No oblidem el motiu de joc que eren els vagons aparcats a les vies mortes, pujàvem, entràvem, ens amagàvem ..., de com enganxàvem l'orella a la via, com vèiem que feien els indis a les pel•lícules de vaquers, per calcular la distància a què es trobava el tren quan s'acostava. I com quedaven les xapes (tapes de botelles de cervesa) quan passaven per damunt les rodes del tren?. Recorde el dia de Sant Cristòfol als xiquets i les mares d’Almoines anar a passar el dia, per primera vegada cada estiu amb el tren, al Grau de Gandia i, des de allí, a peu anar a la platja. Més majorets l’agafàvem per anar a l’Institut Ausiàs March. Tenia un abaixador al mateix Passeig de Gandia, la qual cosa ens permetia, quan sonava la sirena a l’eixir de l’estació, que cinc minuts abans d’acabar les classes, els alumnes dels pobles que anàvem en tren, pogueren eixir i agafar-lo. No hi havia dia que a algú no li entrés carbonissa als ulls. El 16 d’abril de 1969 va viatjar per última vegada. Arrancaren les vies i, per uns anys el buit que van deixar es va utilitzar com a camí rural. Ja en els anys 80 s’aprofità per fer la carretera de circumval•lació al poble. Mentrestant es va reconstruir la caseta de l'estació que va passar per ser Llar Juvenil, Museu Etnològic i finalment seu de l'Asociación Tren Alcoi – Gandia. En maig de 2002 l’Ajuntament d’Almoines fa públic el “Proyecto de plan parcial “Sector 2 – Residencial” redactat pels arquitectes Francesc Boscà i Mayans i Joaquim Egea i Martínez. És a dir, l’Ajuntament decideix reparcel•lar i construir en els 52.000 m2 que hi ha entre els carrers Estació, Colom i Hecce Homo, la carretera i els límits amb el terme de Beniarjó. En aquest Sector 2 – Residencial apareixen dos parcs, sí, dos parcs, encara que semble mentida, un d’ells és el situat al riu, baix de l’Urbanització La Seda i, l’altre, on està situat el trenet. Referent al parc que ens interessa, es digué als propietaris que, amb bon criteri, es situaria al costat de la carretera i que d’eixa forma s’amortiguaria el soroll que feien els cotxes. Es digué que, la vora de contacte que forma la zona verda i la carretera, es resoldria mitjançant un muret de contenció de pedra vista blanca, igual que la que existia a la zona ja urbanitzada, perquè quedés tota la vora amb la carretera de manera uniforme. El parc es mantingué tal qual quedà desprès de la reparcel•lació durant uns anys, fins que una nova Corporació municipal va decidir aprofitar-lo per fer el Parc del Trenet Gandia Alcoi, tal com hui el coneixem. En desembre de 2006 començaren els moviments de terra. Encara sense acabar, en les festes de 2008, els almoiners gaudirem dels trenets que portaren els membres de l’”Asociación Tren Alcoy – Gandia”, i va ser ja en 2009, el 24 de gener, quan es va fer la inauguració oficial. Des de eixe dia el parc s’obri tots el dies des de les 8 i mitja del matí fins les 9 de la nit i, els trenets circulen tots els diumenges pel matí des de les 10 i mitja fins la una i mitja. Es pot trobar més informació a la web de l’Ajuntament d’Almoines, http://www.almoines.es, i a la de l’”Asociación Tren Alcoy – Gandia”, http://www.trenag.com
Com ja va sent costum, l’Ajuntament d’Almoines, dins dels actes de la celebració del 9 d’Octubre, la vespra, el passat divendres 8, organitzà un concert, que en aquesta ocasió tingué lloc a la Plaça Joaquim Deusa. Enguany a estat a càrrec del Grup de Dolçainers i Tabaleters de La Safor que presentaren l’obra “Francesc, home i sant” que havien estrenat al Teatre Serrano de Gandia el 23 de maig d’aquest any dins dels actes de commemoració del V Centenari del Naixement de Sant Francesc de Borja. L’obra va estar dirigida per l’autor, José Rafael Pascual-Vilaplana, amb el narrador (de passatges de la vida de Sant Francesc), Salvador Caudeli i, l’actuació de Grup de Dolçainers i Tabaleters de La Safor – UPG acompanyats per un grup de metall. De les 10 peces que formen l’obra, en el vídeo següent, n’escoltem tres, per fer-nos una idea del que va ser el concert.
El diumenge passat, 12 de setembre, al Palau Ducal de Gandia i dins dels actes de l'Any Borja es celebrà un encontre de bolilleres baix el lema Els boixets i Els Borja. Amb aquesta excusa i vestides com al segle XVI, les artistes-aficionades als boixets ompliren el Pati d’Armes del Palau. Van acudir d’Almoines, Bellreguard, Benirredrà, Castelló de Rugat, Gandia, La Font d’En Carròs, Oliva, Orba, Pego, Rafelcofer, Real de Gandia, Xeraco, Xeresa, Xàtiva, Xàbia i La Baronia de Turís. Com veiem al següent vídeo foren visitades per l’alcalde de Gandia, José ManuelOrengo, i els ducs, Francesc de Borja i Leonor de Castro, als quals es va donar la benvinguda la professora de boixets Maria Gualde en nom de totes i tots els assistents.
Per veure les fotografies que va fer Mª Pilar Llorca, cliqueu damunt de la següent imatge
Per finalitzar el conjunt de vídeos de les festes de Almoines 2010 n'afegim un, construït amb fotos, on apareixen alguns almoiners que no havien tingut ocasió d'eixir en els anteriors i que han participat d'alguna manera en la festa. En el vídeo, amb el ritme de tres cançons representatives d'aquest estiu, ja que a força d'escoltar-les quasi que les hem arribat a avorrir, i a una velocitat de vegades marejadora veiem des d'un nadó d'un mes d'edat fins a persones de més de 80 anys, bé corrent. jugant, ballant, desfilant o simplement passant-s'ho bé. També hem inclòs la Setmana Esportiva ja que considerem que a causa del nivell de participació suposa ja un començament de les festes.
Clicant en la següent imatge apareixen fotografies que encara no havíem publicat com les de la nit de la paella, el dia del Crist o la cercavila de les festeres del Perpetu Socors.
I dedicat a les persones que ens visitaren amb les seues motos antigues i al seu promotor Alberto Climent, clicant la següent imatge voreu les fotos que els vam fer.
Com ja va sent costum, des de fa uns anys, l'últim dia de festes a Almoines es celebra la festivitat del Perpetu Socors i a la tarda es juga una partida de pilota a raspall amb la participació d'aficionats del poble. En aquesta ocasió van ser Jesús, Toni i Paco els que es van enfrontar i van guanyar per 40 a 20 a Mengual i els germans Javi i David. Una llàstima el fet que siguen molt pocs els almoiners que segueixen ja aquest esport autòcton. En el següent vídeo veiem una mostra del que va passar a la partida.
Clicant a la imatge següent veiem fotos de la partida.
Per segon any consecutiu la cavalcada de disfresses de les festes de Almoines va tenir lloc a la nit. Si en la de l'any passat notarem que l'assistència no va ser tan nombrosa com en anys anteriors quan es feia a la vesprada, en aquesta ocasió va ser un èxit de participació, sent una de les cavalcades amb més assistents que recordem
En el vídeo veiem un xicotet resum
I per veure algunes de les fotos que vam fer clica sobre la següent imatge
En temps de crisi s'aguditza l'enginy. Dissabte de festes, els joves d 'Almoines, van ser capaços de muntar una festa que pràcticament va costar les ganes de fer-la. Sense corbates, jaquetes, vestits llargs, talons, ni tan sols coets, només amb les ganes de passar-s'ho bé, ajudats per dos dolçaines i dos tabalets que eren capaços de tocar igual un pasdoble que una peça del Dúo Dinámico, van ser capaços de passar-se un matí molt divertit que podria donar lloc a que es tornés a repetir en anys vinents.
En el vídeo següent veiem l'arribada i moguda que van muntar a la plaça
En fer clic a la següent fotografia podràs veure imatges de la festa
El divendres passat es va celebrar a Almoines la festa de l’Ecce Homo. Com tots els anys els actes més significatius foren el Passabars i la desfilada de Moros i cristians. Dels dos actes veiem imatges en el següent vídeo:
I si el que vols és veure o baixar-te alguna foto només has de fer clic sobre la següent imatge:
El passat dimarts 24 d'agost, després del concert de la Coral de Almoines, a les 12 de la nit, va tenir lloc un Correfocs a càrrec de la Colla de dimonis Correcassoles de Potríes. Es va estrenar recorregut ja que per primera vegada, el correfocs, va transcórrer pels carrers Sant Antoni i Riu Serpis finalitzant al polígon industrial on minuts després començaria el Roglet organitzat per l'Associació Cultural Cordà i Roglet d'Almoines. En el següent vídeo veiem un resum:
Com ja va sent clàssic des de l'existència de la Coral L’Almoina d’Almoines, el passat dimarts 24 d’Agost, dins de les activitats programades dins de les festes, donaren un concert dins l’església. La Coral, dirigida pel seu director Isidro Compañ Sanchis i acompanyada pel pianista mig almoiner Telmo Gadea, en esta ocasió tingué la col•laboració de les sopranos Remei Fluixa i Mari Carmen Ureña i del baríton del poble Camilo Gregori. D'acord amb els aplaudiments l'èxit va ser total, sent el nostre paisà Camilo Gregori, antic component de la Coral i col•laborador habitual, el que per ser un veí més del poble va deixar més sorprès els assistents. En el vídeo veiem un trosset de l'actuació.
i si el que vols és vore fotografies, punxa la foto següent:
Almoines, igual que els darrers anys, es va omplir d’atletes que corregueren la XVI Correguda Popular. Cal destacar la participació de l’atleta juvenil Pilar Vázquez Monzó del Club de Córrer el Garbí de Gandia que fa escasament un mes es va proclamar subcampiona d’Espanya Individual a la localitat andalusa de Nerja en la prova dels 2000 metres obstacles, a més de que ja havia obtés previament el Campionat Autonòmic Indvidual, el Critèrium Autonòmic i la medalla de plata en el Campionat d’Espanya per Comunitats Autònomes, entre d’altres competicions.
Anant al tema de les fotos, a continuació ne pots trobar 2.433. Si vas participar i tens ganes de veure la quantitat de gent que corre més que tu o la cara de pocs amics que fas quan pujes o baixes per la riba de La Seda només tens que punxar en els següents enllaços. El primer enllaç està dedicat als més menuts i els altres 3 als majors.
Estem ja a l'agost i s'acosten de nou les festes de Almoines. Per tant d'anar preparant-nos anem a recordar un dels actes festius de l'any passat, la cavalcada de disfresses. Per primera vegada, la cavalcada va ser, com sembla que serà aquest any, nocturna, motiu pel qual el vídeo no es veu en les millors condicions.
+0379a.jpg)
+0531.JPG)
+2258a.jpg)
+2498a.jpg)