Les Ames de Casa d'Almoines visiten La Iglesuela del Cid

 

 

Després de visitar el dia anterior les ciutats de Sant Mateu i Morella i passar la nit a Vilafranca, l'excursió de les Ames de casa d'Almoines, va prosseguir camí cap a La Iglesuela del Cid.
En el següent vídeo apareix un resum del que van veure acompanyades d'una guia local.

 

 

Entre els llocs que es van visitar destaquem:

Església de la Purificació. L'església parroquial és un temple del segle XVII construït sobre una església gòtica anterior. De la primitiva església només queden les voltes de la nau central i l'absis poligonal. L'actual capçalera barroca es va construir invertint l'orientació, als peus de l'antiga església. El creuer es cobreix amb una àmplia cúpula sobre petxines realitzada en rajola. La torre, adossada a la capçalera barroca, té tres cossos quadrats, l'últim octogonal amb un gual a cada costat, tota ella en pedra de cadirat. El conjunt es completa amb una harmoniosa portada plateresca en arc de mig punt amb columnes adossades. Algunes de les capelles de l'església van ser finançades per riques famílies de La Iglesuela com els Aliaga o els Matutano.

 

Ajuntament. L'Ajuntament i la torre del castell formen hui dia un bloc unitari, adossat a l'església en sentit perpendicular. Tant la torre com les masmorres del vell Castell templario serveixen de dependències a l'actual Ajuntament. La torre, coneguda com a Torrejó dels Nublos, està construïda en maçoneria i cadirat per a les cantonades i es remata amb merlets que li confereixen aspecte defensiu.

 

 

 

Casa de Blinque, situada front a l'església en ella destaca l'arc de cadirat de mig punt, el qual presenta en la seua dovella central l'emblema de l'Ordre del Tremp. La façana està protegida per un singular pòrtic recolzat en un pilar quadrangular, el qual, encara que datat en 1729, pot ser molt més antic, possiblement entre romànic i gòtic.
El costat aquest de la plaça ho ocupa el Palau Matutano-Daudén, la façana del qual s'exhibeix en el carrer Ondevilla. La sobrietat exterior no reflecteix la riquesa interior, considerant-se una joia la doble escala monumental amb barana en gelosia tan típica del Maestrazgo en les construccions senyorials del segle XVIII. L'última remodelació que ha patit l'ha convertit en un hotel.

 

L'arquitectura de pedra seca de La Iglesuela del Cid, visible en la totalitat del terme municipal, ha sigut declarada Bé d'Interès Cultural en 2002. La tècnica constructiva de la pedra seca ha sigut utilitzada en el món mediterrani des de la Prehistòria fins als nostres dies en construccions de variada tipologia. La pedra seca s'aconsegueix mitjançant la superposició de pedres sense unió d'argamassa. Amb aquesta tècnica s'alcen cases que poden mesurar fins a 10 m de diàmetre, sense que existisquen estructures de fixació. En origen van servir com a refugi a camperols i pastors, però també es van usar com a estables o magatzems agrícoles.

En la Iglesuela es poden observar, d'una banda, murs secs de lloses calcàries que, amb interessants peculiaritats constructives, han servit per a mantenir el bestiar allunyat dels camps parcelats així com per a delimitar finques i camins; d'altra banda, hi ha centenars de cabanyes arredonides, anomenades «cases ibèriques» i que, elaborades amb el mateix material, servien de refugi a camperols de petits estables i com de magatzem d'equips agrícoles