Les Ames de Casa d'Almoines visiten Morella

En l'excursió del cap de setmana del 28 de febrer de 2015, després de visitar Sant Mateu, les Ames de Casa d'Almoines, van visitar Morella on van menjar i recórrer la ciutat. En el següent vídeo veiem un resum de la visita.

Entre altres coses van veure:

Església de Santa María. L'Església Arciprestal de Santa María la Major és una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dins, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seues tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV, un quadre com el cap de La nostra Senyora del Sufragi, de Sassoferrato (Segle XVII) i l'òrgan de Francisco Turull són algunes de les seues joies. El 28 de juny de 1700 el papa Inocencio XII expedeix una butlla concedint a l'Església Arciprestal de Morella el privilegi d'incorporar-se a la basílica de Sant Joan de Letrán a Roma, amb totes les gràcies i mercès atorgades pels seus predecessors a aquesta basílica i a al seu cabildo.

Convent de Sant Francesc. La seua construcció es va iniciar 1272, acabant primer les estades, refetor i claustres. Posteriorment es va iniciar la construcció de l'església; primerament usaven els frares una capella dedicada a Sant Vicent Màrtir, començant, probablement en el mateix any, 1272, una església més gran, començant per l'atri d'accés. És un clar exemple de gòtic català-valencià. Es va acabar en 1390 any en què va ser solemnement consagrada pel bisbe Hugo de Lupia. El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'església del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Avui es pot apreciar l'estil gòtic original.

Muralles Medievals. Tenen un perímetre de 2500 metres. Tenen una altura mitjana de 10 a 15 metres i el seu espessor és d'uns dos metres. Van ser iniciades les obres pel "mestre de murs" Jopan Aparisin, entre 1324 i 1330 (segle XIV), encara que la major part d'elles van ser realitzades en temps del rei Pedro IV d'Aragó (1336-1387) entre els anys 1358 i 1465 (segle XV) sobre la base de les antigues muralles musulmanes de 1084 (segle XI). Aquestes van ser reformades en els segles XVII i XVIII i el seu perímetre està circumvalat per un pas de ronda.